Les famílies: amenaça o aliats?

En aquesta entrada, m’agradaria compartir un cas d’amenaça en el que una professora de secundària va rebre fortes represàlies per part de la família d’un dels seus alumnes després d’haver-li retirat el mòbil al menor durant el temps de classe. La professora, va establir aquesta mesura després que l’aparell interferís la classe en vàries ocasions provocant la distracció de tots els infants. Això va portar com a conseqüència dures amenaces per part de la família que no donava crèdit a la mesura aplicada per la professora restant total culpabilitat al seu fill.

Aquest esdeveniment, m’ha fe reflexionar sobre diferents aspectes com ara quin és el nou rol que juguen els professors? com ha canviat respecte a fa vint anys? estem desprotegits davant les famílies? són realment una amenaça pels professors? i que m’agradaria compartir amb vosaltres i convidar-vos a reflexionar-hi al respecte.

Segons la meva opinió, l’educació ha canviat a pas agegantats respecte de la darrera meitat de l’últim segle. Si bé, sóc conscient de la importància i la necessitat d’evolucionar per tal de donar resposta a les necessitats emergents de la nova societat. Però ara voldria referir-me a aspectes de tipus més humans; als valors morals. Tot i que no hem de generalitzar patrons, és una realitat que la figura del docent s’ha desprestigiat en gran mesura, probablement degut al baix reconeixement atorgat des dels òrgans superiors. No és difícil trobar avui dia la imatge d’un professor intimidat davant les famílies d’un infant pel fet d’haver treure males notes quan, ans al contrari, anys enrere eren els propis infants els únics responsables d’això. Tal i com mostra la següent vinyeta d’una forma molt clara i visual, cada vegada més els professors estan rebent moltes represàlies i s’està qüestionant més que mai les seves actuacions docents.

No obstant això, no podem justificar-nos eternament traient balons fora. Som els propis docents els que hem de valorar-nos i sentir que la nostra feina és important. Perquè... que més necessari i meravellós que acompanyar i formar part de l’educació dels nostres infant d’ara que són el futur del demà? Aquesta és, de fet, una tasca que comporta compromís, dedicació i responsabilitat. Per tant, hem d’afrontar-la amb orgull i passió. Perquè només així estirem segurs de fer el correcte per tal de contribuir en el canvi a una societat més capaç, més competent i més justa. En paraules de Paulo Freire:

«La tarea del docente, que también es aprendiz, es placentera y a la vez exigente. Exige

seriedad, preparación científica, preparación

física, emocional, afectiva. Es una tarea que

requiere, de quien se compromete con ella, un

gusto especial de querer bien, no sólo a los otros

sino al propio proceso que ella implica. Es imposible enseñar sin ese coraje de querer bien,

sin la valentía de los que insisten mil veces

antes de desistir»

Cal destacar, però, que aquesta contribució a la societat a través de l’exercici de la docència no la podem fer tot sols. Les famílies, han de ser les nostres millors aliades i treballar de manera conjunta amb elles col·laborant unides en l’educació dels seus fills pel seu propi benefici. Així doncs, des d’aquesta visió és impossible que les famílies suposin una amenaça i per tant que ens trobem desprotegides davant aquestes, ja que tots dos agent actuen moguts pel mateix fi; el màxim desenvolupament dels més petits. 


Font bibliogràfica:
- López Franquelli, Mercedes. "La reflexión pedagógica en la cotidianidad del aula". Quehacer educativo, desembre de 2007.
- URL de la imatge.

Taller d'ornaments Nadalencs

En aquesta darrera sessió abans de les vacances de Nadal, hem aprofitat per realitzar un taller en el que hem après a confeccionar alguns ornaments Nadalencs. Res millor que aprofitar materials reciclats per elaborar nous elements d’una manera creativa i lúdica.

D’aquesta forma, a la sessió d’avui, hem aprés a fer boles de Nadal de la mà de la nostra companya Silvia Ger. Per confeccionar-ho, es necessiten els següents materials: llana de color vermell, dos trossos de cartró d’una capsa de cereals, tisores, fil color vermell, ulls mòbils de qualsevol tenda de disfresses.

A més a més, també em confeccionat estrelles Nadalenques molt fàcils i divertides de fer amb paper i unes tisores.

Personalment, he dir que sóc tota una apassionada de les manualitats i de la creació d’elements decoratius, ja que es tracta d’una activitat que em produeix molt satisfacció personal, relaxació, diversió i sobre tot, activa la meva part més creativa. És per això, que estic avesada a confeccionar de tant en tant algunes manualitats i aquest Nadal no podia ser diferent. En aquesta ocasió, m’he atrevit amb un arbre de Nadal diferent, perfecte per a cases amb poc espai, molt econòmic i que podem fer, a més a més, amb els més petits.

El materials que necessitem són:

6 cartolines verdes.

1 rotllo de paper de regal transparent amb cops de neu.

Tisores, llapis i cinta adhesiva.

Capses de cartró petites.

Paper de regal amb motius nadalencs.

Boles de Nadal.

El procediment a seguir és el següent:

En primer lloc, posem les cartolines en el terra formant una piràmide en una vista plana. Posarem dues cartolines col·locades de manera horitzontal en la part de baix i dos més una mica més ficades cap al centre i per últim la darrera cartolina en la punt de manera vertical. Llavors hem de dibuixar a llapis la figura de l’arbre per després retallar-la. Podem aferrar amb cinta adhesiva les cartolines perquè no es moguin. A continuació, cobrim el nostre arbre amb el paper de regal transparent per donar-li un efecte nevat. Per últim empaperem les caixetes amb el paper de regal amb motius Nadalencs i els aferrem. Per tal de facilitat el procés, podem aferrar l’arbre a la paret en primer lloc i després decorar-lo una vegada instal·lat. Per últim, podem posar boles o una estrella a la punta per tal d’acabar de decorar-lo. I ja tenim a punt el nostre arbre de Nadal fàcil i econòmic!!  

Aquí teniu algunes imatges. Espero que us agradi!

Finalment, m’agradaria deixar constància d'un bloc molt interessant sobre manualitats i d'on he agafat algunes idees per fer el meu arbre Nadalenc. Us convido a endinsar-vos-hi en La caja de Pandora. 

S’estan aprofitant realment les oportunitats que ens ofereixen les TIC com a recurs didàctic a les aules d’Infantil i Primària?

En la mateixa situació narrada a l’entrada anterior en la qual vaig mantenir una emocionant conversació amb una de les meves veïnes, al fil del tema tractat, també vam parlar sobre l’ús de les TIC a l’aula del seu fill de 6 anys com a recurs educatiu. D’aquesta forma, em va explicar que les mestres del seu centre estaven començant a introduir diferents eines tecnològiques com ara Taules PC i pissarres digitals per tal de fer les seves classes més interactives i dinàmiques i desenvolupar així la competència digital dels més petits. Tot això, m’ha fet reflexionar sobre una qüestió realment interessant; s’estan aprofitant realment les oportunitats que ens ofereixen les TIC com a recurs didàctic a les aules d’Infantil i Primària?  

Com ja sabem, actualment vivim en un món globalitzat i una de les causes principals és l’ús massificat de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquest fet, ha propiciat una nova era coneguda com “Era digital” o “Societat de la Informació”, tal i com apuntes molt autors. Els nostres infants, per tant, han nascut amb aquestes tecnologies i com designa Mark Prenski són “Natius digital” en oposició als adults que serien els “immigrants digitals”. Trobar cases on els més petits disposen d’una gran quantitat d’eines i materials tecnològics com ara Ipads, Ipods, Taules PC, portàtils, Mòvils, televisions, etc. i tot ells al seu abast és una realitat. Tot això, ha propiciat que els infants d’avui dia siguin nens profundament actius degut a la gran quantitat d’estímuls que reben del seu voltant més pròxim. Per tant, no és d’estranyar que en el moment que entren dins l’aula s’avorreixin profundament si no els mantenim actius i motivats de igual mode.

Segons el meu parer, és realment important i necessari que les escoles s’adaptin a aquesta nova realitat de la societat actual i que introdueixin les TIC a les pràctiques habituals de les aules com a recurs didàctic. D’aquesta forma, podrien emprar-les en benefici dels més petits i contribuir de manera més efectiva en el seu desenvolupament integral. Tortant a la pregunta plantejada en un inici, cal mencionar que per tal de donar-li resposta caldria realitzar un estudi molt més en profunditat realitzant estadístiques i comparacions entre escoles. És per això, que amb aquest escrit únicament pretenc plantejar una qüestió que convidi als lectors a la reflexió, ja que es tracta d’un tema de plena actualitat i que pot incitar un gran tema de debat. 

És realment efectiu el treball per projectes?

Fa un parell de setmanes que a diverses assignatures de la carrera com ara Família y Escola o Mitjans i Recursos Tecnològics en el aula, parlem sobre la importància d’implicar a les famílies en el context escolar i la seva participació en el desenvolupament de l’infant en col·laboració al professorat... Doncs bé, avui he tingut una interessantíssima conversació amb una de les meves veïnes, mare d’un infant de 6 anys que ara fa 1er de Primària, en la que hem pogut debatre sobre la vertadera efectivitat del treball per projectes.

 La meva veïna, és una mare primerenca molt implicada en l’educació del seu fill i des de l’entrada al col·legi del petit, ha mostrat una gran participació amb les educadores presentant projectes com ara el dia del protagonista en que es va presentar davant la resta de famílies i companys del nen. Durant l’etapa d’Infantil, m’explicava la dona, els professor seguien una metodologia basada en projectes que va donar molt bons resultats no només en quant a aprenentatges cognoscitius, sinó també en quant a habilitats motores i estat emocional del nen, ja que el veien feliç i molt motivat.  

No obstant això, la seva confiança davant aquesta forma de treball es va tambalejar quan el nen va passar a 1er de Primària, en que els llibres de text i la pressió exercida per la “necessitat” d’aprendre a llegir i escriure adequadament, va suposar alguns mals de cap per a la família. Així doncs m’explicava la mare, una mica angoixada per la situació, que si a Infantil s’hagués treballat més conscientment les àrees de lectoestriptura i matemàtiques, el seu nen ara no tindria aquestes carències.   

A mesura que anava parlant la mare, em van començar a sorgir moltes qüestions: “és realment efectiu el Treball per Projectes? s’estarà aplicant correctament? serà problema de l’enfocament que li està donant el mestre i no de la metodologia en sí?...” La meva resposta, va ser immediata; ho tenia clar. Sutilment, vaig tractar d’encaminar-la cap a on jo volia anar. D’aquesta forma, vaig tractar de convèncer-la fent-li veure amb arguments sòlids, els beneficis i millores d’aquesta metodologia de treball respecte a l’ús del llibre de text, amb un vocabulari no massa específic per tal d’arribar a ella. Així doncs, li vaig fer la comparativa de que si durant tota l’Etapa d’Infantil el seu fill havia après totes aquelles coses meravelloses i d’una manera motivada, amb interès i curiositat cap a l’aprenentatge, el problema no era la metodologia en sí, sinó la absurda i repetitiva necessitat de marcar objectius prefixats i els resultats, sempre els resultats.

Així doncs, vam arribar a la conclusió de la necessitat de replantejar el sistema educatiu per tal de donar coherència entre el que es fa, el que es demana i el que es suposa que s’ha d’ensenyar i e saber a cada etapa. El que no és lògic, és que es treballi d’una forma a una etapa i que quan passem a la següent es faci tot el contrari i es pretengui que això no repercuteixi en el rendiment i salut emocional de l’infant.  

La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta conversa improvisada, la qual va suposar tota una prova en defensa del meu treball i de la meva formació com a futura mestra d’Educació Infantil, ja que em va ajudar a reafirmar la meva identitat com a docent i el tipus de mestre que vull ser. Així doncs, va suposar una situació privilegiada en la que vaig poder posar a prova les meves habilitats i coneixements sobre el tema per tal de defensar davant d’una mare real la importància i els beneficis del Treball per Projectes com a millor metodologia didàctica en el procés d’Ensenyament-Aprenetatge dels infants. I és que... qui m’anava a dir a jo que el Rol-playing del seminari de la setmana passada de l’assignatura de Família i Escola esdevindria un assaig del que passaria més tard en un context completament real i totalment improvisat!

Benvolguts a l'espai "Reflexions d'una aprenent de mestra"!

Avui és un dia d’aquells en que m’he aturat a pensar. I no només això, sinó que aquest pensar m’han fet reflexionar i recapitular la meva trajectòria com a estudiant d’Educació Infantil. Els primers anys era quelcom superflu, com si em trobés damunt un núvol en una direcció no molt precisa, però pareix que ara, que estem en el darrer any i s’apropa el final d’aquesta “cursa”, estic començant a aterrar.

Cada vegada em sento més mestra, i cada vegada em sento més professional. És per això, que m’agradaria obrir aquest espai al meu bloc de quart baix l’etiqueta “Reflexions d'una aprenent de mestra”. Perquè tot i que encara no sigui mestra, jo ja em sento com a tal. Si bé és cert que m’he de seguir formant i més encara en aquesta professió en la que la formació permanent és realment important i necessària. Però les meves ganes d’exercir-hi em demanen obrir aquest espai per a la reflexió com si ja ho fos. Perquè m’estic adonant que les meves preocupacions i els meus pensaments tenen una altra mirada; ara són més clares, més rigoroses, més profundes... i això s’ha de reflectir, s’ha de transmetre i per suposat s’ha de compartir. Com diu Paulo Freire.

«La tarea del docente, que también es aprendiz, es placentera y a la vez exigente. Exige

seriedad, preparación científica, preparación

física, emocional, afectiva. Es una tarea que

requiere, de quien se compromete con ella, un

gusto especial de querer bien, no sólo a los otros

sino al propio proceso que ella implica. Es imposible enseñar sin ese coraje de querer bien,

sin la valentía de los que insisten mil veces

antes de desistir»

Benvolguts a l’espai “Reflexions d’una aprenent de mestra” i us convido a compartir qualsevol comentari que vulgueu fer.   

Unitat didàctica: "La poesia"

En aquesta entrada m’agradaria deixar constància d’un treball que hem realitzat les meves companyes Marta, Sònia i jo. En aquesta ocasió, havíem d’elaborar una unitat didàctica sobre la poesia per a infants de cinc anys. Així doncs, hem centrat la nostra unitat en els animals, ja que creiem què és un tema de total interès i curiositat pels infants. A continuació teniu el document power point amb el desenvolupament de la nostra unitat didàctica “Els animals”.

Unitat didactica grup_e3 from Sevein52

La veritat és que aquesta activitat ha estat molt útil, ja que hem pogut identificar d’una manera més concreta algunes activitats i propostes per treballar la poesia amb els més petits i, a més a més, hem creat un document més que poder emprar amb els nostres futurs alumnes. 

Taller de cançons i dinàmiques de grup!

La sessió d’avui l’hem dividit en dues parts. La primera hora, de la mà de la nostra companya Ana boned, hem realitzat un taller de cançons infantils. Amb ell, hem après moltes cançons infantils moltes de les qual ja coneixia i altres que he aprés de nou. La veritat és que m’he enriquit molt amb totes elles i he pogut ampliar més el meu repertori personal. Aquí teniu algunes pàgines amb les cançons que hem cantat a classe i d’altres tant en llengua castellana com catalana.

- Canciones infantiles.

- Letras de canciones infantiles.

- Cançons infantils en català. 

D’altra banda, en la segona part de la sessió vam realitzar dinàmiques de grup de la mà de la Cira, la  Ana Arabí i jo. Els jocs que van realitzar són els següents:

El gorrinet

Aquesta dinàmica consisteix en imaginar que tenim un gorrinet i cadascun ha de dir el seu nom i el lloc on li donaria un petó; a l’ull, a l’orella, a la pota esquerra, sense repetir. Una vegada tornem a la persona que va iniciar el joc, haurà de donar-li el petó al seu company de la dreta en el lloc on havia dit que li donaria al gorrinet. Com és d’esperar, segons la zona pot ser incòmode però molt divertit amb la qual cosa tenim les rialles assegurades!

Globus

Aquesta proposta consisteix en que cadascun havíem d’escriure en un paper dues qualitats, dos defectes i un desig. Llavors havíem de ficar cada paperet en un globus i inflar-ho. Llavors, amb els ulls tapats, havíem de  llançar-lo a l’aire i agafar-ne un altre, explotar-ho i finalment llegir-ho intentant d’endevinar de qui és.

Atribuint qualitats positives

Aquesta dinàmica consisteix en escriure una qualitat positiva de cadascun dels companys. Llavors cadascun d nosaltres vam seure a una cadira en el mig i vam escoltar les qualitats que ens havien atribuït els nostres companys.

Personalment, he de dir qe em va agradar moltísim aquesta sessió i els tallers que vam realitzar en ella perquè a banda de ser una sessió molt dinàmica i divertida, vam poder sincerar-nos i transmetre les nostres emocions i sentiments més profunds. A més a més, crec que va ajudar a cohesionar més encara el grup i va ser una oportunitat estupenda per conèixer-nos una mica més, ja que fins i tot ens vam assabentar que una companya nostra s’anava a casar!

Finalment, em va agradar moltísim la forma d’acabar la sessió, ja que la nostra companya Ana Arabí en va mostrar allò més magnífic de l’univers i que havíem d’estimar i cuidar. Amb l’intriga de conèixer què seria, vam fer una filera i ens va obrir la capsa que contenia un mirall on vam poder veure el nostre propi reflex i allò més bonic que teníem; nosaltres mateixes.    

Reseña del artículo "Leer en la red" de Felipe Zayas

En la siguiente entrada, me gustaría dejar constancia de un trabajo realizado para la asignatura de cuarto Grado Lengua Española: estrategia para la comunicación a cargo de la profesora Irene del Mar Torres Colomar. Dicho trabajo, consiste en la elaboración de una reseña sobre el artículo Leer en la red del autor Felipe Zayas y que podéis ver a continuación. 

 Reseña del artículo Leer en la red, de Felipe Zayas

¿Es necesario replantear el currículum educativo para incorporar la enseñanza de nuevas competencias surgidas fruto de la era tecnológica en la que vivimos? A esta y muchas otras cuestiones da respuesta el artículo “Leer en la Red” según su escritor Felipe Zayas, conocido por sus innumerables aportaciones en lo referente a la didáctica de la lengua y la literatura, y por ser un gran defensor de la integración del uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en la enseñanza de la lectura y escritura, al igual que autores de la talla de Jordi Adell o Manuel Area.

          Dicho documento pone de manifiesto cómo las formas tradicionales en la que solíamos encontrar la mayoría de textos escritos han evolucionado dando paso a un soporte de tipo digital como consecuencia de la “Era Tecnológica” en la que nos hayamos inmersos. A través de dos ejemplos de lectura digital de uso común, F. Zayas presenta evidencias de la creciente eclosión de otras formas de lectura que se caracterizan por ser de tipo hipertextual. Todo ello, ha propiciado la aparición de nuevas competencias educativas tal y como afirma el autor: “un aspecto fundamental de la lectura en Internet es saber moverse por entre la ingente cantidad de información disponible y saber obtener, clasificar, archivar y reutilizar la información necesaria” (pág. 3), aspectos con los que estoy profundamente de acuerdo.  

 Así pues, F. Zayas, de acuerdo con el escritor Manuel Area en su artículo "Sociedad de la información , tecnologías digitales y educación" (2002), establece una nueva dimensión del termino alfabetización para acuñar el vocablo "Multialfabetización". Es por ello, la necesidad de integrar el aprendizaje de dichas competencias en el currículum de educación con el objetivo de capacitar y dotar a los discentes de las habilidades y estrategias requeridas para que puedan desarrollarse de manera satisfactoria y competente en la sociedad actual. En palabras del autor: "saber recorrer estos sitios forma parte de las competencias básicas que se necesitan actualmente para actuar como ciudadanos (pág. 2) como también lo avala la autora Alicia Penalva Vélez en su artículo "El uso de Internet en el aula como medio didáctico y como contenido de aprendizaje". De este modo Felipe Zayas en su artículo "Leer en la red", aporta interesantes reflexiones sobre su propuesta de cambio no únicamente en lo que a la metodología se refiere, sino también en la educación de los espacios y entornos realizando una verdadera inmersión en el uso de la tecnología digital en las aulas, que no debéis dejar escapar. 

No obstante, cabe destacar la ausencia en el texto de referencias a las posibles desventajas del uso de las TIC en el aula, a pesar de que nadie cuestiona los innumerables beneficios que supone la integración de las mismas. Algunos detractores como Joaquin Rocha, Psicólogo especialista en Educación para la Comunicación, en su artículo “Riesgos, peligros y desventajas en el uso de Internet” destaca: “[…] la escasa fiabilidad de las fuentes, la pérdida de tiempo que puede significar una navegación llena de atractivos y enlaces a otras ventanas, el abuso del copiado y pegado para completar trabajos escolares, etc.” Así mismo, atribuye el fracaso escolar al excesivo uso de redes sociales como Facebook o Tuenti. En contraposición a este último aspecto, me gustaría hacer referencia a otro artículo del propio F. Zayas titulado “La educación literaria y las TIC” en el que aporta argumentos muy sólidos a favor del uso didáctico de este tipo de herramientas, y el cual también os invito a descubrir.   

Palabras clave:

Leer, Internet, competencias, multialfabetización, currículum de educación.

Resumen:

El objetivo del presente trabajo es realizar una reseña del articulo “Leer en la red” del autor Felipe Zayas, en el que se analizan las principales ideas presentes en el texto elaborando mi propia opinión al respecto y comparándola con otros escritores de la misma tendencia así como algunos detractores que cuestionan dichos planteamientos.

Referencias Bibliográficas

Referentes a la biografía del autor:

- Octaedro textos. Editorial Octaedro.

- Publicaciones, libros y revistas de pedagogía. Propiedad de IRIF, SL.

Otros artículos relacionados: 

- Area Moreira, Area. “Sociedad de la Información,Tecnologías digitales y Educación”. Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de la Laguna, (2002).

- Perez Gutierrez, Adriana & Florido Bacallao, René. “Posibilidades y limitaciones de Internet comorecurso educativo”. Instituto Nacional de Ciencias Agrícolas de la Habana, Cuba. 

- Peñalva Vélez, Alicia. “El uso de Internet en elaula como medio didáctico y como contenido de aprendizaje”. Facultad de Ciencias Humanas y Sociales de la Universidad de Alicante.

- Zayas, Felipe. “Educación literaria y TIC”. Docentes. 

Artículos detractores: 
- Rocha, Joaquín. “Riesgos, peligros y desventajasen uso de Internet”. Revista online Librerías San Pablo. 

Taller de cant!

A la sessió d’avui, hem realitzat un taller de cant de la mà de la nostra companya Silvia. Gràcies a aquest, hem aprés a modular la nostra veu, a respirar pel diafragma, a fer escales i a seguir el ritme, entre d’altres. A més a més, hem fet alguns jocs vocals com un cànon i també hem après algunes cançons infantils amb les seves respectives coreografies.

La veritat és què aquesta sessió ha estat de molt profit i a set interessant, ja que hem aprés a cuidar, respectar i treure el màxim partit a la nostra veu. És sabut que moltes vegades se’n fa un mal ús d’aquesta i com a conseqüència podem tenir greus problemes. Per això, no hem d’oblidar que la veu és la nostra eina més potent de treball i per tant, hem de tenir-li molta estima i mimar-la constantment. Hem de saber que tothom és capaç de cantar i interpretar, ja que no fa falta ser un Mozart o un Beethoven per fer gaudir als nens amb la música i les cançons.

Aquí teniu una presentació power point amb les cançons que vam cantar a la sessió d'avui. Espero que us agradin!

Cançoner from Sevein52

Aquí teniu un vídeo molt interessant que ens introdueix en el món musical. Espero que us sigui d'utilitat!

Para Todos La 2 - Comunicación no verbal: La voz también es imagen

• Para Todos La 2 - Comunicación no verbal: La voz también es imagen

Taller de ball pagès i sevillanes!

A la sessió d’avui hem realitzat un taller de ball de la mà de la nostra companya Noelia, en el que hem après alguns passos del tradicional ball pagès d’Eivissa i les sevillanes a Andalusia. Personalment, les sevillanes és un ball que porto a la meva sang, ja que les meves arrels són andaluses. És per això, que les conec i des de petita les he ballat. Aquí teniu una imatge on surto ballant amb la meva cosina petita les sevillanes aquest estiu a la casa del poble!

Així doncs, per tal d’assabentar-nos una mica més sobre aquests tipus de balls populars, la nostra companya ens ha proporcionat un document amb la informació bàsica d’aquests. Espero que us sigui d’utilitat!

Taler de ball

Per últim, m'agradaria deixar constància de dues pàgines web molt interessant amb informació sobre el tema que hem tractat a la sessió d'avui.

- Ball pagès: Baile tradicional de pueblos.

- Sevillanes: Historia de las Sevillanas. 

Taller de cuina artística!

En aquesta sessió, vam realitzar un taller de cuina artística de la mà de la nostra companya Iratxe Cabrera. En aquesta ocasió, vam aprendre a fer un pastis de colacao que no necessita passar pel forn amb la qual cosa és molt fàcil de fer amb infants i, a més a més, està boníssim!

Ingredients:

- 4 paquets de galetes Maria.

- 1 pot gran de colacao.

- 2 culleres de mantega.  

- 1 got de llet.

A més a més, necessitem els següents materials:

- 1 Bol

- 2 bosses de plàstic

- 1 mall.

- Paper d’alumini.

- Guants de làtex.

El procediment a seguir és el següent:

En primer lloc, fiquem les galetes en la bossa de plàstic i las desfem fins que es facin molles amb el mall. Llavors les fiquem al bol amb la mantega i removem la massa perquè quedi uniforme. Després posem llet fins a obtenir una textura fàcil de modelar i per últim afegim el colacao. Finalment, podem afegir-hi altres elements decoratius i comestibles com ara lacasitos.

Aquí teniu una presentació amb imatges d’aquest moment tan divertit i creatiu. Bon profit!    

Poesia individual inventada: "A quatre potes"

En aquesta entrada, m’agradaria deixar constància d'una poesia que hem hagut d’inventar per a l'assigantura de Literatura Catalana però, en aquest cas, de manera individual. Es tractava per tant, d’elegir una poesia d’un autor conegut del nostre dossier de classe i inventar-ne una seguit el mateix estil; mètrica, rima, etc. 

Així doncs, la poesia que he elegit es tractava d’un Sonet de l’autor Sebastià Sanchez-Juan titulat Gatet Escotorit. A continuació teniu el document on podreu trobar la poesia elegida amb el seu anàlisi corresponent. 

Gatet Escotorit by

Per tant, una vegada vaig treballat sobre aquest sonet de l'autor Sànchez-Juan, em vaig disposar a crear-ne el meu. Com hem dit, l’estructura, mètric, estil i rima entre d’altres havia de ser la mateixa, al igual que la temàtica. És per això que he titulat a la meva poesia “A quatre potes”. A continuació, teniu el document espero que us agradi!

A QUATRE POTES

A quatre potes et mous sigil·lós  
però el sorroll del collar et revela
amagat dins l'armari vergonyós
mostres la cua que sembla una vela 

Quan surts de nit a la llum de la lluna
els teus ulls il·luminen la foscor
no sents por en passar per la llacuna
set vides diuen que té el teu cor. 

Petjades teves damunt els seients

deixes marcades i un grapat de pels

quan et passeges davant els servents.

Sembles esquerp i que vas al teu aire

sempre t’allunyes, ets fred com els gels

mes sap la gent que tu no malvius gaire. 


Per últim, m’agradaria mostrar-vos un arxiu d’àudio sobre la meva poesia inventada “A quatre potes” i que vaig crear amb l’eina Audacity en un dels tallers de so que vam realitzar per a l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics en el procés d’Ensenyament-Aprenentatgeen la Primera Infància. Espero que us agradi!